15 d’octubre. L’amenaça de noves restriccions pel Covid ens ha posat a tots en situació de tensió, preocupació, i una certa tristesa.
Però la valentia del Festival de Sitges ens ha permès organitzar una jornada PROA: entrega del Premi al Programa de Creixement Empresarial, i celebració de la taula rodona “El preu de la cultura”. Afortunadament són moltes (gràcies!!) les persones que es desplacen a Sitges per assistir-hi.
Organitzar una taula rodona sempre és complicat. Sembla que cap tema sigui suficientment interessant per aconseguir que els professionals ens desplacem i invertim part del nostre temps a escoltar i debatre. Aquestes discussions no donen fruits directes, no obtenim cap benefici tangible. O sí?
La implicació dels ponents de luxe i el talent i treball del moderador (meravellós David Matamoros!) va aconseguir que l’hora i mitja de què disposàvem quedés ben curta.
Preu, cost, valor, branding, comodity, luxe, fragmentació, investigació, creativitat, mercat, màrqueting, diners, enginy, cultura, entreteniment, nínxols, rendibilitat, editorialització, socialització, prescripció, talents, societat, consum, boutique, diversitat, proximitat… van sortir tants conceptes, tantes idees, que us puc assegurar que jo surto enriquit de cada taula rodona, i d’aquesta encara més.
En la darrera editorial d’Infoproa, la Sandra Reina ens recordava que aquest és un sector de constant aprenentatge. Als qui dubteu de l’interès dels debats, us animo a participar-hi per endur-nos a casa i a l’oficina conceptes que ens ajudin a fer un sector audiovisual, i cultural, més fort i millor.
Entre altres coses a millorar, em va preocupar la sensació que transmetia la Sandra al seu article, de ser “eterns principiants”, dels qui acaben de començar com un fet negatiu. A ella i als vigents guanyadors del Premi els desitjo que ben aviat deixin de tenir aquesta sensació, perquè això seria una millora molt necessària del nostre sector.
