Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp

SORORITAT, GERMANOR, GENEROSITAT

Article de Belén Sánchez, productora d'Un Capricho Producciones, publicat a l’Infoproa de dilluns 21 d’octubre de 2019.

Espero que estigueu tots bé. Es fa estrany sortir del tema… però intentaré parlar d’allò nostre; és a dir de cinema, de sororitat i de germanor. Aquest cap de setmana a Valladolid, molts de nosaltres hem presentat les nostres pel·lícules, i unes quantres directores catalanes han participat del TERCER FORO DE MUJERES CINEASTAS, m’atreviria a dir que eren gairebé la meitat! Elles s’han passat moltes hores compartint experiències i discutint sobre els possibilitats de tenir una professió estable, és a dir, de fer una i després una altra, i de si és possible aspirar a fer-ne tres o més pel·lícules? Això és difícil per a tothom, però es transforma en una odissea si a més a més ets dona: que fort!

Recomano molt la lectura del decàleg que han escrit. Hi ha mesures, com la que hi hagi una guarderia als rodatges, que em semblen de sentit comú: què ens falta als productors per a considerar la cura dels nostres fils i la conciliació familiar com a part important del pressupost d’una pel·lícula, a més de diners, és clar? Què és més important: rodar amb l’última càmera o muntar un servei de guarderia? Recordo proposar-lo a alguns col·legues de professió fa poc més d’un any i fer riure. Riure és del millor que podem fer, i fer riure també, però a aquell riure va ser molt trist.

Com a immigrant, com a dona, com a membre d’aquest col·lectiu trobo que a Catalunya fem moltes coses i les fem ben fetes. Que fem moltes coses ja ho sap fins i tot Rajoy, i que les fem ben fetes, almenys els amants del cinema de Valladolid, ho saben també: felicitats a tots els que han treballat per aconseguir-ho!

A la SEMINCI el cinema català ha estat molt i molt bé representat, per pel·lícules com LA HIJA DE UN LADRON, LA INNOCÈNCIA, OJOS NEGROS, STAFF ONLY… Han agradat molt al públic i tothom ens ha rebut molt bé, fins i tot quan hem parlat d’avortament, de patriarcat i de masclisme, això ja no sorprèn. Sorprèn trobar-se una societat dialogant i plural, i a Castilla i Leon. Almenys a Valladolid el cinema català està normalitzat, parlar-ne i el cinema fet per dones, diria que també.

Parafrasejant el decàleg elaborat com a conclusions del Foro de Mujeres Cineastas: “no se trata de cine de mujeres, sino de mujeres haciendo cine, no se trata de niñ@s en los rodajes, sino de profesionales siendo padres/madres, no se trata de jueces haciendo política sino de políticos

Són temps difícils, però les coses estan molt difícils arreu, cal seguir endavant i reconèixer que a l’audiovisual hi ha moltes coses que podem fer una mica millor i que tampoc costen tant. Cal seguir parlant entre nosaltres, perquè quan ens comuniquem renaixen la sororitat, la germanor i la generositat. Espero que estigueu tots molt bé!

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Proficcio-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORES DE FICCIÓ

Coneix Proficció

Més informació

últimes notícies

Proficcio-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORES DE FICCIÓ

Coneix a Avant

Més informació

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.