Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp

SER O NO SER ONLINE

Article de Elena Subirà productora de Paral·lel 40, publicat a l’Infoproa de dilluns 22 de juny de 2020

El pas a l’online de l’oferta cultural i en especial dels festivals de cinema, ha estat els darrers mesos de confinament un dels temes més comentats, debatuts i fins i tot qüestionats. Són moltes les portes que s’han obert, en el cas de l’audiovisual, amb l’opció online. Ja sigui a les pròpies pel·lícules, com a les sales d’exhibició o als mercats i festivals, com seria el cas del DocsBarcelona, que hem vist en la finestra digital una sortida  davant l’aturada presencial. Malgrat això, el protagonisme que per aquest fet han agafat les plataformes digitals ha fet aflorar alguns aspectes que demanen reflexió.

El festival DocsBarcelona fa més de 20 anys que aporta, cada any, a la ciutat i a la seva àrea metropolitana una selecció de documentals exclusiva i inèdita que segueixen 22.200 espectadorxs. D’aquesxts, l’any passat (2019) 12.200 ho van fer presencialment a les sales i 10.000 ho van fer online. Perquè, atenció!, des del 2011 el DocsBarcelona té una part online a Filmin.es.

Enguany, amb una edició purament online a través de la mateixa plataforma, lxs espectadorxs han estat 138.500 (6,8 cops més). I això és una molt bona notícia. Pel festival, però també per lxs autorxs de les pel·lícules i pel sector documental en general, malgrat els “però” que hi vulguem trobar.

La primera lliçó apresa és que hi ha una gran audiència  que vol veure bons documentals i no sempre ho pot fer, perquè no hi pot accedir. Del total d’espectadorxs que ens han seguit, “només” 49.860 (36%) són de Barcelona província; és a dir aquell públic que seria susceptible d’anar a la sala del festival. 4 cops més que els que hi van anar el 2019. Però n’hi ha 88.640 més de la resta de Catalunya i de l’Estat (64%), que si no hagués estat per aquesta finestra online, difícilment haurien pogut accedir a títols com Solo, Faith, Forman vs Forman o Winter Journey; per anomenar aquelles que, malgrat estar entre les guardonades i/o més vistes de l’edició, em puc arriscar a dir que mai obtindran distribució en sala a l’Estat. I si ho fan, no aniran més enllà de les 3 o 4 principals capitals de província.

Només per això, l’online ha valgut la pena, perquè és la nostra responsabilitat com a festival amb un alt finançament públic mirar d’arribar al màxim d’audiència.

La segona lliçó és que, amb l’online, l’equació “+ espectadorxs = + box office”, a casa nostra no funciona. Aquest aspecte és el que possiblement portarà més debat i demanarà més pedagogia. El públic, a casa nostra, no vol pagar per l’online el mateix que per anar a la sala. És possible que a altres països sí… El model de subscripció per 8-10€/mes que permet accedir a totes les persones d’un mateix domicili a un ampli catàleg de films (el mateix que val a 1 sola persona veure 1 pel·lícula a sala), fa que els espectadors es multipliquin. Sense oblidar el fet, en el cas del DocsBarcelona (i dels documentals), que la plataforma online en qüestió sigui de qualitat, amb un criteri editorial clar, una comunitat de públic entregada, i treballi de forma còmplice i impecable. Un luxe que pocs països europeus tenen.

Penso que ens equivocarem si fem responsables de la baixa monetització del format online, les plataformes. La sostenibilitat del cinema i dels festivals, sigui en sala o online, passa perquè aconseguim, entre tots, que els/les espectadorxs s’adonin del seu valor i estiguin disposats/des a pagar per una pel·lícula l’equivalent al que es paga, per exemple, per un llibre, ja sigui en format paper o digital.

La tercera lliçó apresa és que l’online no pot substituir el presencial. Sí, hem multiplicat per 6.8 els espectadors i hem incrementat la visibilitat del festival i de les seves pel·lícules. Però hem perdut l’essència del que és un festival: una trobada entre creadors, una trobada entre artistes i públic, una trobada entre professionals. Una festa de la cultura on els somriures dels directors davant els aplaudiments, l’emoció en veure les cues per entrar a la sala, les abraçades entre els professionals que es retroben, les preguntes del públic que vol saber més, són imprescindibles per celebrar, reconèixer i tancar el cercle de l’esforç rere la creació i l’organització. I això, ho recuperarem!

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp

MÉS NOTÍCIES SOBRE PRODOCS

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies
Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix a Avant

Més informació

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.

Scroll to Top
proa-area-socis

Cercador

Busques una informació
en concret?

SEGUEIX LES NOVETATS DE L'AUDIOVISUAL

Rep al teu correu totes les novetats del sector audiovisual: convocatòries, festivals, formacions i últimes tendències