PARLAR-NE MOLT, PER NO HAVER DE PARLAR-NE MÉS?

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Article de Laura Rubirola, productora de Malmo Pictures publicat a l'InfoPROA de dilluns 08 de març de 2021.

Avui torna a ser 8 de març. Potser no caldria que ho digués, però és el Dia Internacional de la Dona i aquest any, tot i que la pandèmia ha coartat les grans concentracions, tinc la sensació que la problemàtica de les desigualtats és més present que mai tant als mitjans de comunicació, com a les xarxes socials i fins i tot a les converses en l’àmbit més íntim.

I tot i que “parlar” molt d’una problemàtica no vol dir que aquesta sigui una novetat, sí que significa que quelcom es mou. Ara bé, també és cert que qualsevol conflicte segueix existint fins que parlar-ne deixa d’esdevenir una necessitat constant. I en el cas de les desigualtats em sembla que encara som lluny d’aconseguir que allò que va fer que el 8 de març fos reconegut per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Dona l’any 1977, deixi de ser objecte de debat.

Si ens fixem en els darrers quinze dies, trobarem als mitjans el reportatge del diari ARA sobre l’assetjament sexual i l’abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre, l’estrena a diverses plataformes de continguts com “The Assistant” (Filmin), “Nevenka” (Netflix) o “Allen vs Farrow” (HBO) –per posar-ne alguns exemples-, o la gala dels darrers Premis Goya on, tot i que “Las Niñas” -un projecte liderat majoritàriament per dones- s’endú alguns dels guardons més preuats de la nit, mentre altres dones professionals fan història en categories que encara hem d’anomenar de difícil accés, segueix apareixent la notícia sobre “Las actrices y artistas mejor vestidas de la gran noche del cine” i massa part del protagonisme se l’endú una conversa absolutament vergonyosa entre dos periodistes -dels quals no n’ha transcendit la identitat-.

Però la llista de recordatoris seria malauradament molt llarga. I tinc la sensació que només aconseguirem aquella igualtat -que estic segura de què desitgem la majoria-, si no deixem de parlar-ne. Però per què el titular d’aquest escrit no quedi formulat en clau d’interrogant, el diàleg és imprescindible que sigui sincer, constructiu i lliure de prejudicis. I per molt evident que això sembli, potser no ho és tant.

De tota manera, jo visc el dia d’avui des de l’esperança que conformi la visibilitat i el diàleg augmentin, i s’incorporin a aquest diàleg -com a fet imprescindible- totes les diversitats, el sentit del dia d’avui canviarà. Perquè el dia en què paraules com: patriarcat -entès com a sistema de dominació social en el que el poder recau sobre la figura masculina-; masclisme -entès com la idea de superioritat de l’home sobre la dona, que considera que aquesta ha d’ocupar un lloc secundari-; o fins i tot feminisme -no entès com a terme equidistant al del masclisme, sinó com a la voluntat d’aconseguir la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits existents-; deixin d’estar a l’ordre del dia, el 8 de març deixarà de ser un dia reivindicatiu per convertir-se en un dia de celebració. Perquè, afortunadament, la reivindicació no pararà fins que arribem a parlar-ne tant que no hàgim de parlar-ne més.

Feliç, reivindicatiu i imparable 8M.

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
proa

ÀREA DE SOCIS

Convocatòries, ajudes i informació exclusiva per als socis de PROA

ÀREA DE SOCIS

Més informació

últimes notícies

MÉS articles d'opinió

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies
proa

ÀREA DE SOCIS

Convocatòries, ajudes i informació exclusiva per als socis de PROA

ÀREA DE SOCIS

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

vols associar-Te a proa?

Gaudiràs de l'accés a l'àrea de socis amb informació del sector audiovisual: legislació, estudis, documents de treball i ajudes.