Aquesta setmana hem entrat al mes de desembre i aquests dies a Lastor Media hem estat tancant el 2020 i preveient el que ens depara el 2021 com a empresa. Segurament moltes productores heu estat fent o fareu el mateix aquests dies. I, almenys a mi, intentar preveure el futur em porta inevitablement a fer memòria i balanç del present i del passat.
Des de ja fa un cert temps, com a indústria, comencem els anys amb la temporada de premis que tantes alegries, maldecaps i decepcions ens porten; i el tanquem amb més alegries, maldecaps i decepcions amb les resolucions de l’ICEC i l’ICAA. Aquest 2020, el Premi Goya a millor direcció el va guanyar Pedro Almodóvar per Dolor y Gloria i del seu discurs vull rescatar les següents paraules:
“El cine español está atravesando una buena situación pero también tiene zonas muy oscuras. […] El cine de autor, el cine independiente, el cine que se hace fuera de los márgenes de las televisiones y de las plataformas, está en serias vías de extinción. Y necesita la protección, no ya de su gobierno, necesita la protección del Estado. Porque ese va a ser nuestro futuro, ese será el futuro de los directores que, dentro de diez años, se inspiren en el cine que se está haciendo ahora mismo. Va a ser el cine de toda esta gente que ahora mismo lo tiene más difícil que antes.”
Si començàvem l’any amb aquest discurs on es reivindicava el cinema independent l’hem acabat, com ja és sabut per tothom, amb el nou projecte d’Almodóvar quedant a la línia de tall dels ajuts de l’ICAA i deixant fora els nous projectes de Fernando León de Aranoa, Alberto Rodríguez, Agustí Villaronga o Paula Ortiz. No hem sigut capaços, aquest any tampoc, de posar la llum necessària a les zones fosques del nostre cinema. Malgrat això hem garantit que un 20% dels projectes seleccionats siguin dirigits per directores, s’ha apostat per fer un cinema més inclusiu i s’ha obert la via de les tant esperades i reclamades subvencions a les coproduccions internacionals minoritàries.
Almodóvar en el seu discurs també ens va dir: “En mis películas la gente va al cine, habla de cine. A veces, se explican a sí mismos a través de películas que han visto.” Jo també vaig al cinema, parlo de cinema i m’explico a mi mateixa a través de les pel·lícules que he vist. I si em plantejo si vull explicar-me a mi mateixa a través d’algunes de les pel·lícules que seran el nostre cinema l’any vinent i el següent, la resposta és no. Ara, tanquem aquest any tan inèdit i posem-nos a treballar per preveure un futur amb zones menys fosques.
