Fa aproximadament un any i sis mesos que us escric a molts i moltes de vosaltres cada setmana demanant-vos un article per l’InfoProa. Potser és de justícia poètica que acabi la meva etapa a la Federació amb un article, no sé si d’opinió, per al butlletí de PROA. De fet, sí, serà d’opinió, que per això és aquest espai, i per una vegada que puc, me voy a venir arriba.
Fa aproximadament un any i sis mesos que vaig entrar a formar part d’un equip de dones que gestionen i coordinen la Federació de Productors Audiovisuals. I sí, és important remarcar que és un equip de dones el que gestiona i tira endavant una Federació en la qual, tant la junta directiva, com les juntes de les associacions tenen una majoria masculina aclaparadora. I això, com a mínim, cal remarcar-ho i dir-ho per poder activar els mecanismes necessaris de reflexió per tal d’aspirar a que el lobby sigui exemple, també en això.
Dit això, que sabeu que si no ho deia rebentava, torno a escombrar cap al departament de comunicació. Socis i sòcies, productors i productores: feu coses meravelloses i les heu de comunicar! Per terra, mar i aire, amb inversions en comunicació o traient el temps de sota les pedres, però feu-ho. Feu-ho perquè la gent d’aquest país mereix conèixer tot allò que aquest país està sent capaç de produir. Perquè necessitem comèdies LGTBI com Tierra Firme i necessitem conèixer realitats com Hayati més enllà de titulars i números. I tot això, a més de ser un motor econòmic, és cultura, i la cultura, companys i companyes, ens fa lliures.
I comunicar passa també per tornar a la vida real, al carrer, a les places i als centres de barri i de poble. Passa per tenir un peu a les xarxes però no oblidar que és mirant-nos a la cara quan ens entenem millor. Passa per col·lectivitzar els passis, per provocar xerrades i converses posteriors, per recuperar un espai offline que és i ha de ser compatible amb l’online. I passa pel cinema a les platges i a les biblioteques, per acostar tot allò que feu a cadascun dels racons del món.
Com sabeu, marxo de PROA per emprendre un projecte personal per al qual m’he sentit animada per part de l’equip i també per algunes de vosaltres. Però també vull que sapigueu que aquesta etapa a la Federació ha estat crucial per empoderar-me i per poder atrevir-me a saltar a una piscina on, no sé si hi ha aigua, però saltar-hi em fa feliç.
Us deixo en bones mans, però, arriba l’Ana Candela, una professional de cap a peus que posarà el turbo a les vostres xarxes socials i es deixarà la pell, segur, en assolir encara més i millors objectius per a la Federació i les associacions.
I ara, ara que sóc a punt de volar i que ja no us atabalaré més amb els articles de l’InfoProa, només em queda donar-vos les gràcies per aquest any i mig aprenent dia a dia i millorant dia a dia. Per l’oportunitat, pel creixement i per la confiança.
I a l’equip de donasses de l’oficina, gràcies per prop de 500 matins de feina, converses, riures i alguna que altra llàgrima. Gràcies per fer-me sentir una més del sarau.
Fins aviat!
