Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp

Estem en una edat d’or del cinema en català?

El FIC-CAT reuneix alguns dels principals especialistes de l’audiovisual de Catalunya amb el suport de PROA per analitzar el ressorgir de les pel·lícules fetes en català

La catorzena gala dels Premis Gaudí del passat mes de març va escenificar un paisatge àrid per al cinema rodat en versió original catalana. Només cinc pel·lícules fetes en aquesta llengua competien en el certamen. Tenint en compte que les nominacions reflectien les produccions iniciades aproximadament tres anys enrere, el panorama l’any 2019 era més aviat descoratjador. La situació actual, però, és molt diferent i convida a l’optimisme. Si més no, aquest era l’aire que es respirava a la taula rodona organitzada pel Festival Internacional de Cinema en Català el passat 2 de juny a l’antiga fàbrica Estrella Damm, amb la col·laboració de PROA. Va moderar el col·loqui la codirectora del FIC-CAT, Cris Gambín.

Aquest any es donen els ingredients perquè els productors i els creadors produïm cinema en català amb dignitat”, va celebrar el productor Tono Folguera, que està darrere del gran èxit en català dels últims temps: Alcarràs, de Carla Simón. “El miracle d’Alcarràs ens permet veure que amb la nostra llengua podem anar a tot arreu”, va opinar la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, “però és important anar-hi amb pressupostos competitius a nivell europeu per arribar a festivals de primer nivell i guanyar premis”.

Això és el que va aconseguir el film de Carla Simón. El seu pressupost, de prop de 3,5 milions d’euros, va permetre que el càsting es pogués dur a terme durant un any i que els assajos duressin quatre mesos en comptes d’una setmana. Així fins a escalar a l’Os d’Or de Berlín. Però Folguera va emfatitzar que la difusió del cinema en català segueix sent un repte, perquè la llengua és minoritària i el mercat, petit. Tant és així que el 75% de la taquilla d’Alcarràs prové del mercat català. “Si volem coses en català, hem de forçar el mercat”, va dir. El productor també va reivindicar que el públic torni al cinema per recolzar les produccions que vindran en els propers anys. “Hem de guanyar l’Os de Berlín perquè vegin les nostres pel·lícules?”, va ironitzar.

“Hem d’aconseguir que les noves generacions s’acostumin a veure cinema en català”, va coincidir Colell. Per això, la presidenta de l’Acadèmia considera essencial que es promocioni millor el cinema ja des de les escoles.

Sigui com sigui, “la collita que ve és bona i ens hem d’aplaudir”, va considerar Oriol Sala-Patau, cap del Departament de Ficció i Cinema de TV3. “Està passant alguna cosa que feia dècades que no passava”, va afegir. Com a mostra, en el que portem d’any ja s’han estrenat cinc pel·lícules en versió original en català, i n’hi ha set més a punt d’estrenar-se.

El seu optimisme va coincidir amb el de Francisco Vargas, director de l’Àrea de l’Audiovisual de l’ICEC, qui va afirmar que “l’audiovisual s’ha situat en una centralitat que no tenia fins ara”, des del punt de vista de govern. Aquest any, una producció de cinema en català, ja sigui pel·lícula o sèrie, pot rebre fins a 1,5 milions d’euros en ajuts per part de l’ICEC. A més, cal tenir en compte que les pel·lícules rodades en català poden estar finançades en un 80% per diners públics, mentre que el percentatge es redueix al 50% en el cas de films en castellà rodats per homes.

“En cinema cada cop més interessen les històries locals, petites i concretes”, va apuntar Míriam Porté, productora i Premi Honorífic del FIC-CAT. Produccions en les quals tenen presència “les especificitats idiomàtiques i culturals que ens poden interpel·lar”, va afegir.

La professió de productora

Abans de la taula rodona, Míriam Porté va pronunciar una classe magistral sobre la professió de productora, que exerceix des de Distinto Films. “Som acompanyadors de talent”, es va definir Porté, i és bàsic l’enteniment i la suma d’esforços amb la direcció per fer créixer un projecte. “Les productores posem els mitjans tècnics i humans perquè la pel·lícula es pugui rodar i tingui repercussió en festivals i a nivell comercial”, va afirmar.

Tot i que per a Porté tenir una estratègia és essencial, “els projectes tenen vida pròpia i fan coses que ningú els ha demanat que fessin, però hem de veure què està passant i buscar les solucions que desnaturalitzin el menys possible el projecte”, va reconèixer. Per això cal tenir reflexos i saber jerarquitzar.

En aquest punt també hi juga un paper rellevant la mirada pròpia de la productora. “Som diferents i tenim una mirada com a productors. Això és interessant i molt màgic”, va apuntar. Aquesta mirada també inclou, és clar, un compromís polític i de gènere. En aquest sentit, Porté va advocar perquè la presència de les dones en la producció es reequilibri, ja que “l’excel·lència de les dones millora la qualitat general”.

Finalment, Míriam Porté va emfatitzar la importància d’acudir a mercats i festivals, on sovint apareixen oportunitats inesperades fruit del networking amb col·legues internacionals. A més, “cada cop és més important l’aval d’un festival”, va dir, sobretot en el cas del cinema d’autor, que no compta amb el recolzament de les cadenes de televisió ni de fortes campanyes de promoció.

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp

MÉS NOTÍCIES SOBRE PROA

Uneix-te a PROA

Avantatges i accés a l'àrea de socis amb informació i documentació exclusiva sobre convocatòries, ajudes i legislació del sector audiovisual

Descobreix PROA

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.