Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp

ES VEN SÈRIE A 800.000 

Article de la Junta ProDocs, publicat a l’Infoproa de dilluns 09 de novembre de 2020

Aquests darrers dies ha corregut com la pólvora un àudio on un directiu d’una empresa maniobrava per intentar vendre una sèrie documental a Televisió de Catalunya. No és propòsit d’aquest escrit entrar en l’ètica d’aquestes accions. Cadascú que en tregui les seves pròpies conclusions. Hi haurà qui trobi lícit emprar la xarxa de contactes polítics per col·locar obres i qui ho trobarà del tot immoral. El que per nosaltres és realment rellevant de l’àudio, el que posa de manifest, és el desemparament de la producció de documentals a Catalunya per part de qui n’ha de ser el principal motor: Televisió de Catalunya.

Durant anys, les productores de documental hem volgut creure el relat oficial que assegurava que els criteris per poder produir documentals eren de caràcter professional, que hi havia uns comitès d’experts que avaluaven la qualitat dels projectes i el seu interès social i cultural. I que si els diners anaven disminuint, any rere any, era per la falta de recursos de la televisió. Seguint aquest camí hem desembocat en la situació actual. Aquest darrer any s’han contractat documentals des de Televisió de Catalunya per valor de 178.500 euros. No és cap error. 178.500 euros és tota la inversió en coproduccions de documentals i drets d’antena en el que duem de 2020.

Les xifres són simptomàtiques: 20.000 euros per documental en la darrera comissió. 1.500 euros de drets d’antena per documentals ja acabats. Una tendència a la baixa que s’arrossega des de fa deu anys (des de l’any 2011, en què es van contractar documentals per valor d’1.319.000 euros i quan es dotava amb 60.000 la coproducció de llargs documentals). Les conseqüències d’aquest desgavell són evidents: la pràctica desaparició del documental català en l’escena internacional.

Fer documentals avui, al nostre país, no és rendible ni sostenible. Molts companys i companyes estan declinant les ofertes de Televisió de Catalunya. I qui les accepta ho fa més per criteris vocacionals que econòmics.

Amb aquestes quantitats, sentir a parlar d’una compra de 800.000 euros fa feredat. No perquè la quantitat sigui molt elevada. De fet, sembla un preu just per una sèrie de 8 capítols. Aquest no és el problema.
El problema és que el contrast amb el qual es paga a la resta de productores, i els canals poc transparents a través dels quals es fa, genera un greuge comparatiu insuportable.

El problema és que si aquests diners, que pel que s’ha vist existeixen o poden existir, es destinessin a una bossa de diners on els professionals de la casa poguessin triar d’una forma transparent els projectes que en igualtat de condicions puguem presentar els productors, podríem començar a parlar d’una situació de mínim futur i esperança.

El problema és que aquest relat oficial que ens havíem cregut ja no el podem creure ni suportar. És clar que existeixen comitès i que els professionals de la casa trien projectes amb criteris de qualitats i interès social. Però davant la manca de recursos actuals, la solució ha estat donar quantitats míseres al màxim de documentals possibles per intentar, d’aquesta manera, omplir les màximes finestres de difusió i figurar en el màxim de projectes possible sense valorar la seva viabilitat.

Per als qui ens seguim esforçant i construint projectes per aconseguir sobreviure de les restes d’aquest naufragi, de les engrunes que ens permeten fer documentals en paupèrrimes condicions, que de sobte es multipliqui per cinc el cost de les produccions contractades en una sèrie que entra per altres canals de dubtosa ètica i legalitat, fa esgotar la paciència de qualsevol.

No hem vist la sèrie en qüestió, i per tant en desconeixem el seu interès i la seva qualitat. Però, sigui com sigui, aquest no és el tema de fons d’aquest escrit. La seva tesi és que cal reformular el pacte per assolir una entesa de caràcter professional, d’essència cultural, de prioritat social, on es doti la producció de documentals d’una quantitat mínimament digna amb mecanismes transparents i d’igualtat d’oportunitats. Només així podrem tornar a ser un país amb obres documentals dignes, el que vol dir també ser un país més divers, més just, amb memòria col·lectiva i amb una visió crítica de la realitat.

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix ProDocs

Més informació

últimes notícies

MÉS NOTÍCIES SOBRE PRODOCS

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies
Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix a Avant

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.

Scroll to Top
proa-area-socis

Cercador

Busques una informació
en concret?

SEGUEIX LES NOVETATS DE L'AUDIOVISUAL

Rep al teu correu totes les novetats del sector audiovisual: convocatòries, festivals, formacions i últimes tendències