Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp

ENS HI VA LA VIDA

Article de Ventura Durall productor de Nanouk Films, publicat a l’Infoproa de dilluns 02 de març de 2020.

Fa set mesos escrivia un article titulat La trista i lenta mort del documental català després d’una reunió amb els responsables de documental de TV3.

La setmana passada hi vam tenir la primera reunió des d’aleshores.

La reunió, diríem, va anar bé. Ens van comunicar que havien pogut resoldre tot de temes que portàvem demanant des de la fundació de Prodocs, ara fa vuit anys, temes que tenen a veure amb la inversió del productor, el tipus de contracte, la cessió d’arxiu i adaptar els criteris de modificació del pressupost amb l’ICEC. Els agraïm l’empatia i la capacitat per poder efectuar aquests canvis, instruments necessaris per afrontar el repte de produir documentals a Catalunya.

Una setmana més tard, però, rebíem els resultats de la comissió de documentals de TV3, la primera que es resolia en un any: 210.000 euros repartits en dotze projectes (l’any passat es van aprovar documentals per valor de 165.000 euros, gairebé una desena part del que s’hi va invertir el 2011).

La realitat tornava a fer-se amargament nítida i eloqüent. Una espiral negativa de difícil solució: cada cop menys dotació, el que comporta documentals cada cop més locals i menys ambiciosos, el que genera cada cop menys interès pel documental.

El resultat de tot plegat és una banalització del propi documental que, a poc a poc, queda reduït a biografies, commemoració de fets i actualitat informativa amb formes pròpies del reportatge.

Potser ha arribat el moment de plantejar-se, com a país i com a individus, quin el propòsit de fer documentals.

El documental és un camp molt vast on s’hi troben la memòria pròpia i col·lectiva, personatges fascinants, la reflexió crítica i tota mena d’inquietuds humanes que poden prendre concrecions estètiques molt riques i variades. Ens permet connectar el que és local amb el que és universal, reconèixer-nos en altres persones, en altres societats, en altres cultures.

A Catalunya tenim un tresor, que són dues finestres  setmanals de documental a la televisió pública, unes 80 emissions a l’any, pel cap baix. Però paradoxalment aquest tresor, si no ve acompanyat d’una dotació coherent, és en aquests moments la nostra pròpia trampa, la inversió del propòsit.

Per què, com omplir-les amb una dotació de 200.000 euros anuals? Els seus responsables han de fer miracles per aconseguir-ho i l’única  solució sembla passar per donar molt poca dotació al màxim de documentals possible i omplir els forats restants amb produccions associades fetes en temps rècord. L’objectiu ja no és crear les condicions per fer els millors documentals possibles, sinó com fer per omplir les finestres existents. Aquesta lògica perversa només pot portar a una zona morta.

Ja les conseqüències de tot plegat són aquí: la crítica cinematogràfica i els creadors han deixat d’interessar-se pel documental, mentre que a les taules dels productors a penes hi arriben propostes interessants (qui està disposat a treballar de forma gairebé gratuïta per fer obres que tindran un impacte limitat?).

La gent comença a no trobar sentit a fer documentals.

Sempre quedaran els marges, els projectes personals fets amb passió, talent i sense mitjans. I, també marginalment, TVE (que es limita, pràcticament, a biografies de personatges  espanyols) i Movistar (amb dotacions simbòliques per als documentals). Només les plataformes semblen una sortida a aquest atzucac, però una sortida reservada només a uns pocs privilegiats.

Per això la solució l’hem de trobar a casa.

TV3 té una responsabilitat important en això, i la té perquè el Parlament diu que ha de ser el motor de la indústria audiovisual del país.

La té, també, perquè és (gairebé) l’únic impuls possible perquè temes i talent d’aquí puguin trobar ressonància més enllà de les nostres fronteres, articulant produccions ambicioses amb televisions d’arreu del món.

Però la té, sobretot, perquè és la finestra que dóna visibilitat al documental a casa nostra, però una visibilitat que només pren sentit si el documental es pot expressar amb tot el seu potencial i riquesa.

Podem canviar els instruments però si no creem un ecosistema mínimament viable amb un marc d’estabilitat econòmica, dotacions mínimament dignes i regularitat en les comissions,  i si no invertim el propòsit de per què fem documentals, el futur pinta tan negre o més que fa set mesos.

Des de Prodocs hem de generar aquest canvi. Ens hi va la vida.

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix ProDocs

Més informació

últimes notícies

Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix a Avant

Més informació

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.

Scroll to Top
proa-area-socis

Cercador

Busques una informació
en concret?

SEGUEIX LES NOVETATS DE L'AUDIOVISUAL

Rep al teu correu totes les novetats del sector audiovisual: convocatòries, festivals, formacions i últimes tendències