El diccionari defineix el concepte desencís com el fet de deixar estar encisat, una pèrdua de l’esperança o il·lusió per aconseguir una cosa que es desitja i descobrir que el que es desitja, no és com es pensava.
Des de fa temps la producció audiovisual del país viu enmig del desencís. La Televisió de Catalunya ha deixat fa anys de ser motor de la indústria audiovisual. TV3 és a hores d’ara una moto que ha fet la perla, el seu motor s’ha parat i fa molt de temps només es mou per inèrcia.
Desencís és escoltar converses “filtrades” on un dels caps d’una important empresa audiovisual del país negocia amb un excàrrec polític perquè intercedeixi amb la compra d’una sèrie de vuit documentals per 800.000 €.
Desencís és escoltar, al mateix productor, explicar dies després, en una entrevista que la seva empresa té un catxet que tot el que toquen, és un èxit i que per tant hi poden demanar el que vulguin.
Desencís és veure que quan la tempesta s’ha calmat apareixen 440.000 € i es compra la sèrie.
Desencís és veure com la massa salarial d’una plantilla gran en nombre de persones i envellida, es menja prop del 60% del pressupost de la CCMA. Cap empresa privada ho podria resistir.
Desencís és també saber que tanca el Departament de “Nous Formats” de TV3 després vint anys i més de 250 produccions fetes.
Els resultats d’aquesta tempesta perfecta d’elements provoca entre altres coses, la disminució progressiva del pes de pel·lícules rodades en català. En els premis Gaudí i Goya d’aquest any han marcat un mínim històric.
Segons dades de la CCMA, el 2020 TV3 va finançar amb un total de 12,1 milions d’euros produccions de ficció, d’animació, sèries, telefilms, pel·lícules o documentals en coproducció amb altres empreses, així com la producció associada per ser emeses exclusivament per televisió. La davallada no deixa d’aturar-se en comparació a d’altres anys.
Crec que el pròxim cap de setmana tornaré a veure la pel·lícula “El desencanto” de Jaime Chavarri.
Ja tinc el cos preparat per continuar amb el desencís.
