EL CONCURS

Article de Tono Folguera, Vicepresident de PROA i productor de Lastor Media, publicat a l’Infoproa de dilluns 16 de setembre de 2019.

L’agost de l’any passat vaig rebre una trucada que me n’anava a trasbalsar, inesperadament, les vacances. Un representant del PDCAT em preguntava si estaria disposat a ser membre del comitè d’experts que havia de resoldre el concurs públic que el Congrés dels diputats anava a posar en marxa per renovar el Consell d’Administració de la Corporació RTVE. Necessitava una resposta urgent perquè el comitè s’havia de reunir amb urgència. Com us podeu imaginar, vaig tenir molts dubtes: Qui sóc jo per ser expert de res? Val la pena exposar-me a ves a saber que? Però els que em coneixeu ja sabeu que aquests temes em posen, vaig pensar que després de vint anys treballant per a les televisions públiques i treballant des de PROA per millorar el sector audiovisual, el meu punt de vista podia servir d’alguna cosa i, és clar, no us amagaré que viure en primera persona un “esdeveniment” com aquest, doncs també tenia el seu morbo.

Abans d’acceptar, l’única pregunta que li vaig fer al meu interlocutor va ser si tindria plena llibertat d’acció o m’hauria de cenyir a les directives polítiques del partit que m’estava proposant. He de dir que em van donar llibertat total i que mai, mai, van intentar influir en les meves valoracions. Chapeau!

I així em vaig plantar un calorós 14 d’agost, allà, a l’edifici dels lleons. Que fort!

A la primera reunió a una de les pomposes sales del parlament, un diputat del PP, representant de la Mesa del Parlamento, ens va explicar, juntament amb la lletrada, quin seria el procediment a seguir.

Aquell dia vaig conèixer als meus companys i companyes de comitè, tots proposats pels diferents partits, els perfils eren variats, però principalment provenien del món acadèmic o eren treballadors o extreballadors de RTVE. Jo no en coneixia personalment a cap, alguns si sabia qui eren i durant tota la reunió em vaig distreure (en això segueixo igual de jove que quan estudiava, incapaç de prestar atenció més de cinc minuts seguits) intentant esbrinar qui estava proposat pel PP, pel PSOE, per Podemos, per Ciutadans… No en vaig encertar quasi ni una.

Els primers dies sí que va haver-hi una certa tibantor entre el grup “progressista” i el grup “conservador” i d’espectadores estàvem tres o quatre outsiders que ens miràvem, flipats, les discussions entre persones que ja tenien “històries” acumulades entre elles. Però he de dir que després d’aquesta primera fase a l’hora de la valoració final tothom va ser prou coherent i professional i no va ser gaire complicat trobar el consens. Fins i tot us puc confessar que amb qui més coincidències vaig tenir va ser amb una experta proposada per Ciutadans.

Tornant a aquella primera reunió on havíem de decidir quina seria la fórmula idònia de valoració ja vam tenir la primera “encallada”. Resulta que els senyors diputats havien decidit i publicat al BOE quins serien els criteris d’avaluació i que el nostre marge de decisió era pràcticament nul, vam haver de treballar amb uns criteris bastant marcians, per exemple es valorava amb molts punts els anys treballats en mitjans de comunicació públics i, per contra, no es podia valorar l’experiència de gestió en empreses que no fossin de comunicació. Aquest fet, sumat a una obsessió per l’objectivitat d’alguns dels meus companys, va fer que a la primera fase d’avaluació, la que donava més punts, no fóssim més que unes simples calculadores d’anys treballats a mitjans públics. El resultat va ser que un editor jubilat d’informatius de RTVE tenia infinitament més punts que algú que hagués estat president, per exemple, del Grup Volskwaguen i de Netflix, us recordo que estàvem escollint el President que ha de gestionar una empresa de més de 4.000 treballadors.

El que havia de ser un mes de feina no remunerada (que us pensàveu!), es van convertir en un quatre i després d’haver avançat una petita fortuna en Aves i hotels, vam arribar a un veredicte consensuat entre tots.

Ha passat un any i no he tingut més notícies, no sé què ha passat amb el fotimer de recursos que es van presentar, no sé si quan hi hagi un nou Govern (jaja) el concurs serà vàlid o s’haurà de tornar a començar.

El que sí que tinc clar és que un concurs públic no garanteix en absolut l’elecció del millor gestor, estic convençut que molts possibles candidats, els grans gestors en actiu d’aquest país, no es van voler exposar als riscos d’un concurs tan tan públic, que fins i tot es va acabar publicant la puntuació de cada candidat.

És molt impossible establir criteris de valoració objectius per escollir un executiu, les fórmules del món acadèmic no funcionen, l’experiència en anys en si mateixa no és res, s’ha de poder valorar la qualitat dels currículums i necessàriament el comitè ha de ser subjectiu, sinó, perquè volem experts? Els mesos vinents s’obrirà el concurs per escollir el nou director de Televisió de Catalunya, només espero que els encarregats d’organitzar-ho estudiïn a fons l’experiència del concurs de RTVE i no cometin les mateixes errades. Els pròxims anys seran claus pel futur de la nostra televisió, venen temps encara més complicats dels que estem vivint ara i mira que la situació actual és terrible i necessitem al davant al millor o la millor professional per sortir de l’atzucac.

Proa-logo

som agent estratègic

Posicionem el sector audiovisual

Coneix PROA

Més informació

últimes notícies

MÉS NOTÍCIES SOBRE PROA

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

Uneix-te a PROA

Avantatges i accés a l'àrea de socis amb informació i documentació exclusiva sobre convocatòries, ajudes i legislació del sector audiovisual

Descobreix PROA

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.