Em nego a parlar del Covid i de les seves conseqüències, sanitàries, econòmiques i mentals. No vull repetir que la cultura és segura perquè això ho sabem de sobres tots nosaltres ja per molt que no se n’adoni qui realment ho ha de fer.
Avui vull aprofitar aquest espai per aportar una mica de pau a l’inici de la setmana dels que ens parem a llegir els InfoPROAs.
Sóc el primer a ignorar els avisos del meu rellotge quan em demana aturar-me a respirar quan em nota estressat (em flipa viure en un capítol de Black Mirror), però a poc a poc estic intentant forçar-me a desconnectar puntualment, “protegir-me” davant de l’estrès i les notícies (normalment dolentes) que ens porten els informatius i diaris.
A un nivell més pràctic i reprenent la idea original d’aquest article, tenia una professora de producció a l’ESCAC que abans de començar cada classe ens feia meditar durant 5 minuts. Ella venia sempre atabalada del seu despatx i nosaltres, alumnes, estàvem estressadíssims amb el rodatge del curt que toqués aquell cap de setmana, i aquells 5 minuts que en un principi ens preníem de broma, van acabar sent una rutina que funcionava.
5 minuts de desconnexió i silenci on s’aturava el món i nosaltres, com la Mafalda, baixàvem per un moment, per després reprendre amb moltes més ganes i el cap molt més net del soroll que ens envolta normalment.
Dit això, no vull allargar-me molt més per deixar-vos temps a provar-ho. Poseu el “Modo Avión” i un timer al mòbil i tanqueu els ulls.
1
2
3
4
5…
Després d’aquest mini reset ja podem tornar tots a produir: fer la trucada per telèfon que ens fa pal, obrir l’excel del control cost, començar a enviar whatsapps a acadèmics perquè ens votin i tornar a sortir els carrers per veure si, a força de repetir-ho, els dirigents entenen que LA CULTURA ÉS SEGURA.
