Avui hauria de parlar d’ADÚ, la pel·lícula que m’ha portat a seguir recorrent l’Àfrica negra per tercer any consecutiu després d'”El cuaderno de Sara” i “El viatge de la Marta“, i que ens està donant tanta visibilitat i un retorn tan extraordinari; avui hauria de parlar també dels Oscars, i de com s’ha reconegut l’alt nivell de l’animació espanyola amb la nominada “Klaus” i com “1917” tenia finançament ibèric. Però al final el que em surt parlar és del que porto més a dins, i és de l’Actua Cultura.
Estic cansat de veure com anem plens de dotació de talent, de teixit industrial, d’un ICEC que entén el sector i que està al nostre costat… però ens continua faltant la voluntat política, i que els seus pressupostos valorin això tan important que és la nostra cultura. És indigne que ens barallem per mig punt més i que projectes necessaris fets amb talent de casa quedin fora per la falta de dotació pressupostària o que ens n’hàgim d’anar a treballar a fora.
Si ens volem creure el nostre país, si ens volem creure una indústria audiovisual potent amb elements a comunicar, cal que la cultura passi a tenir el percentatge que demana. I encara que no ens acostem al nivell de França, Itàlia o Alemanya, no hauríem d’estar mai per sota la dignitat. Actuem plegats i fem que aquesta sigui la nostra prioritat, perquè amb la cultura no s’hi juga. I això és cosa de tots.
