UN FUTUR QUE ENCARA NO ESTÀ ESCRIT

Article de Francesc Escribano productor de Minoria Absoluta, publicat a l’Infoproa de dilluns 9 de setembre de 2019.

Ha estat una de les imatges més inquietants de l’estiu. I mira que hem tingut un estiu particularment angoixant. Que si lluites de katanes als carrers de Barcelona, que si esclafits paorosos a la platja de Vilanova -el meu poble-, que si guaita que igual torna Neymar al Barça… Però no. No m’estic referint a cap d’aquestes malures com la causant de la meva inquietud. La imatge en qüestió, la que encara em fa venir suor freda quan la recordo, és la del vell Ventura Durall certificant la trista i lenta mort del documental català. Quin tremendisme, quanta veritat i, per tant, quina tristesa. Perquè l’article, com podria suggerir la imatge del Ventura retocada per l’aplicació que ens mostra com serem en un futur llunyà, no jugava gaire a la distòpia. Més que especular amb el futur que ens espera, després de sortir d’una reunió frustrant amb els responsables de documentals de TV3, l’escrit d’en Ventura ens enfrontava a la dura realitat del present. I és que no hi ha pitjor distòpia que aquest present sense esperança que aclapara, no només el sector documental, sinó, per desgràcia, tot l’audiovisual català. En aquesta mateixa línia també anava un article d’Isona Passola, Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, publicat el 20 d’agost al Punt Avui amb el títol “Ens afecta a tots” on denunciava la situació límit del sector i la inacció exasperant dels responsables institucionals i polítics.

Per tot plegat, havia estat rumiant, per allò de pujar encara una mica més l’aposta, fer una mena de #zombiechallenge i posar una foto meva transformat de zombie per il·lustrar l’article i per reblar encara més el clau del martiri al qual el nostre sector es veu condemnat. Però després de pensar-m’ho dues vegades, he decidit que millor que no… Que per més malament que estigui el panorama no podem perdre ni l’esperança ni caure en el desànim. Per això he decidit posar una foto meva de quan era estudiant. No ho he fet per nostàlgia. Ho he fet perquè, de cop, m’he volgut imaginar que estaria pensant i fent jo si tingués vint anys. Ho he fet perquè he pensat que els professionals del sector i els polítics responsables en la matèria hauríem de tenir més memòria i hauríem d’obligar-nos a posar-nos a la pell dels milers de joves que volen dedicar-se a l’audiovisual i que estan actualment estudiant o plantejant-se fer-ho en un futur pròxim. Ells no només són el futur de l’audiovisual, si ens creiem allò que tant hem repetit tantes vegades sobre el nostre caràcter estratègic, són també el futur del país. És precisament per això que necessitem pressionar molt més. Exigir molt més. És per això que PROA no pot afluixar ni pot deixar de forçar les altes instàncies. Perquè ens hi va la vida. Ah, i entre moltes altres raons, també haurem de seguir lluitant perquè aquesta temporada iniciem un Màster amb Blanquerna per formar els professionals d’un futur que encara no està escrit i que, en bona mesura, també depèn de nosaltres.

Protv-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORES DE PROGRAMES I SÈRIES DE TV

Coneix ProTV

Més informació

últimes notícies

Protv-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORES DE PROGRAMES I SÈRIES DE TV

Coneix a Avant

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.