Live Together. Die Alone

Javier Pachón

Javier Pachón

Productor i gerent d'APAIB
Javier Pachón, productor i gerent d'APAIB reflexiona sobre la indústria cinematogràfica a casa nostra

No vaig a entrar en definicions de país o nacions (no per evadir, sinó perquè no és el tema), així que, per accelerar l’escriptura, diguem “el nostre sector audiovisual” a les empreses i treballadors que ens dediquem a això de les imatges en moviment dins de les fronteres del que, actualment, coneixem com Espanya. I, ara que ens hem situat, permeteu-me que comenci amb un gir una mica pedant, però para què estan sinó els clàssics:

“La unitat fa la força, la lluita, deixalles”

Ho coneixem tots i, no obstant això, com en tants altres temes, al final, el que preval és el lazarillo, el “què hi ha de lo meu”, el “cadascun a la seva” i el “això ho arreglem tu i jo i els altres que haguessin espavilat”.

I si els nombres no em donessin la raó; si no fóssim una indústria precària; si les institucions públiques no donessin l’esquena al potencial econòmic, social i cultural de la indústria audiovisual, jo ara hauria de callar; dir “respecte els resultats, però no comparteixo les formes” i, com els altres, anar a la meva. Però la realitat canta. Mentre els nostres veïns europeus aposten per les indústries culturals i creatives com a nous models productius, per la indústria audiovisual com a generador d’ocupació i de PIB… aquí seguim sent, amb sort, “els de el No a la guerra” i els que volen que l’estat els pagui les seves pel·liculetes.

Així portàvem tants anys que dóna peresa contar-los. I aquests mateixos anys portàvem, un a un, fent la guerra pel nostre compte, o amb els nostres “amics”. Cada baula de la cadena criticant a la següent i ni tan sols unint-se entre elles (ni per criticar!). Productors. Distribuïdors. Exhibidors. Televisions. Plataformes…

I dic “portàvem”, sí. En passat. Perquè dins d’una setmana, a Galícia, tindrem la tercera trobada de productors en cinc mesos. Perquè tornem a tenir una oportunitat de canviar les coses.

Veure en aquesta taula el 90% de les empreses productores és de les experiències més motivadores que he vist en els últims anys i no hauríem de deixar que el nostre cinisme intrínsec trenqui un potencial esplèndid. Discutim, debatem, discrepem… però no oblidem que si amb aquest context hem aconseguit sobreviure fent tot el que fem, què podríem fer units!

I finalment, un desig: no oblidar-nos de la resta de baules. Perquè, igual que en la producció, també hi ha gent amb ganes de canvi en la distribució, en els festivals, en l’exhibició, en les plataformes… I una mà, sense l’altra, difícilment renta la cara.

En realitat ja ho sabem, només manca fer-ho. Com deien en la sèrie Lost: “ Live together. Die alone”.

proa

ÀREA DE SOCIS

Convocatòries, ajudes i informació exclusiva per als socis de PROA

ÀREA DE SOCIS

Més informació

últimes notícies

MÉS articles d'opinió

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies
proa

ÀREA DE SOCIS

Convocatòries, ajudes i informació exclusiva per als socis de PROA

ÀREA DE SOCIS

Més informació

ÚLTIMES NOTÍCIES

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies

vols associar-Te a proa?

Gaudiràs de l'accés a l'àrea de socis amb informació del sector audiovisual: legislació, estudis, documents de treball i ajudes.