LA TRISTA I LENTA MORT DEL DOCUMENTAL CATALÀ

Article de Ventura Durall, productor de Nanouk, publicat a l’Infoproa de dilluns 29 de juliol de 2019.

Suposo que a aquestes alçades, molts de vosaltres ja haureu passat una foto vostra per l’aplicació que ens mostra com podríem ser en un futur llunyà. Més enllà de l’alarmisme amb les dades que cedim, alguna cosa ens crida a fer-ho. D’una banda perquè ens fa gràcia veure aquesta projecció, però alhora ens mostra una possible visió de com podríem ser en el futur.

La visió és necessària perquè ens marca fites en horitzons llunyans que si les tenim clares ens poden suggerir rumbs en les nostres vides i estratègies de com volem arribar-hi. Sense visió anem a la deriva, donant tombs absurds on correm el perill de perdre la identitat i desaparèixer en la insignificància.

L’altre dia vam podem constatar que aquest és l’estat actual del documental a casa nostra. La junta directiva de Prodocs vam tenir una reunió (llargament perseguida) amb tot l’equip responsable del documental a TV3. Necessitàvem trobar respostes davant del neguit dels associats per la sensació d’abandonament per part de TV3 i aquest era el propòsit de la trobada. Vam mirar d’estructurar la reunió en tres actes que ens poguessin dur a les respostes que esperàvem.

Primer acte: les dades.

La inversió de TV3 en el documental ha anat baixant any rere any des d’en fa 10, sovint de forma dràstica. Actualment estem (d’una forma alarmantment estable si no fos perquè la tendència apunta a seguir baixant) a una cinquena part del que s’hi invertia el 2011, ja en plena crisi.

Això ha fet no només que es produeixin molts menys documentals , sinó que la inversió mitjana en els documentals on es decideix participar s’hagi reduït de forma abrupta, d’uns 40.000 euros de mitjana a uns 20.000 (quan no es compren ja fets per 1.500 euros), el que ha provocat tres situacions en cadena que exemplifiquen l’estat comàtic del documental a casa nostra.

  • De ser un país referent, on podies trobar-te desenes de productors en els mercats internacionals que hi anaven a completar els projectes que tenien impulsats des de casa, a una presència marginal.
  • De passar d’una situació on a cada festival internacional hi trobàvem seleccionats documentals catalans, a una presència anecdòtica.
  • La majoria de productores i de talent que tenim a casa nostra amb una experiència construïda al llarg dels anys estan deixant de banda el documental.

Segon acte: algunes pistes per a la visió.

TV3 té la missió de ser el motor del documental català.

TV3 té finestres de documental en prime time.

El cost/rendiment de la inversió en documental (hores de graella, audiència, valoració per part dels espectadors) és difícilment millorable.

TV3 té un públic educat en el documental i que sap apreciar-lo, amb tot el potencial que això suposa.

La inversió en una sola tvmovie supera la inversió total anual en documentals.

Ahí lo dejo.

Tercer acte: la visió, la deriva.

I amb tot això, quan vam demanar quina és la visió de TV3 del documental català (cap on volem anar, quants documentals potents hauríem de produir, com ens volem situar al món, com obrir-nos i teixir aliances amb les noves plataformes, com tornar a ser un actor rellevant en el panorama internacional…)  la resposta va ser un silenci inquietant, una invitació a la trista i lenta mort del documental català. Perquè sí, se’ns va dir que les passen canutes per omplir la programació del Sense, que la inestabilitat política no permet fer cap projecció (un discurs que fa anys que sentim), que no hi ha més diners ni se n’esperen i que sí, intenten donar respostes a demandes d’origen paelolític que apelen al sentit comú, però que com sempre acaben topant amb els serveis jurídics o amb l’aprovació de la corpo. Cap proposta imaginativa de com donar valor a la finestra, de com incorporar nous actors, de com mirar una mica enllà, de com poder revertir aquesta mort agònica. En aquests moments  l’única estratègia és la pura supervivència, una visió curtplacista de com salvar la programació del proper any, una invitació velada a fer documentals de pressa i amb pocs recursos. Qui vol invertir temps, energia i diners en aquest camí?

Epíleg.

Aquest article vol ser un crit desesperat. Perquè un país sense bon cinema documental (que en la majoria de casos demana precisament temps i recursos) perd la possibilitat de crear referents que el cohesionin, perd esperit crític i comprensió de la realitat que l’envolta, perd part de la seva pròpia memòria i el camp més lliure per experimentar amb la realitat i els seus límits.

I perquè vam constatar que si no fos perquè sempre hi haurà inevitablement franctiradors motivats moguts per l’emoció del primer cop, la foto del documental català que ens sortiria a l’aplicació-bola de cristall seria el no-res: la pantalla en negre.

MÉS NOTÍCIES SOBRE PRODOCS

S'han carregat totes les notícies
No hi ha més notícies
Prodocs-logo
ASSOCIACIÓ DE PRODUCTORS DE DOCUMENTALS

Coneix a Avant

Més informació

per què formar part de proa

Si la teva productora es fa sòcia de PROA, podràs gaudir del servei de premsa, assessorament dels teus projectes, participar a les trobades per a socis i accedir a l'àrea privada per consultar documents interns, propostes, avisos i convocatòries entre d'altres.